Literal ment

El meu nom: Aniol

Aniol prové de Sant Aniol, o "Andéol du Vivarais (Esmirna, Turquia, segle II - Viviers, Ardecha, França, 1 de maig de 208). Fou un religiós que va evangelitzar el sud de la Gàl·lia. Va morir màrtir i és venerat com a sant per diverses confessions cristianes." Així doncs Aniol prové d'Andeolus, nom que "deriva del grec andros ("home, viril") i ol ("enèrgic"). "
Em fa gràcia pensar que el meu nom té, primerament un significat en grec que potser s'escauria amb la meva personalitat, sobretot per enèrgic, i que després el Sant que ha acabat donant sentit al meu nom en català era un religiós que es dedicava a convertir persones al cristianisme, justament quan jo em considero bastant ateu i crec més en les persones que en Déu. A més, si el nom va arribar a Catalunya va ser perquè "segons una llegenda, sense cap fonament històric, mentre Andèol predicava a la Gàl·lia, va començar la persecució als cristians i el missioner va fugir-ne: va travessar els Pirineus i es va refugiar a la vall d'Aguja (Alta Garrotxa). S'hi dedicà, retirat del món, a fer penitència i pregària, fins que uns bous que pasturaven van trobar-lo. Andeol va entendre llavors que Déu el cridava al seu ministeri i va deixar la vall, tornant al Vivarès, on havia predicat, on fou capturat i mort.

empre havia pensat que Aniol era un nom català català, d'origen, de la Garrotxa, però després de fer aquesta activitat he descobert que no és ben bé així.

Al lloc on havia estat ermita es va aixecar l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, que esdevingué lloc de pelegrinatge."

Més enllà del significat, de la història, del que em quedo del meu nom és l'orgull que em produeix dir-me així, ser l'Aniol. D'Aniols n'hi ha ben pocs (tot i que cada vegada més) i això em fa sentir especial. Al llarg de la meva vida sempre he sigut L'ANIOL, i no n'hi havien més. Era jo. Sóc jo. A més m'agrada moltíssim la sonoritat del nom. La trobo dolça, melòdica, especial... I ja per acabar em vull referir al que jo em pensava que era l'origen del meu nom, a la comarca de la Garrotxa. Allà s'hi troba Sant Aniol de Finestres i Sant Aniol d'Aguja, un indret preciós, ple d'aigua, de gorgs i salts. Hi he estat un parell de vegades i és un indret perfecte per guardar el meu nom.

En definitiva, m'encanta dir-me Aniol!