El meu nom: Aniol
Aniol prové de Sant Aniol,
o
"Andéol
du Vivarais (Esmirna, Turquia,
segle II - Viviers, Ardecha, França, 1 de maig de 208). Fou un religiós que va
evangelitzar el sud de la Gàl·lia. Va morir màrtir i és venerat com a sant per diverses confessions cristianes." Així doncs Aniol prové d'Andeolus, nom que "deriva
del grec andros ("home, viril") i ol ("enèrgic"). "
Em fa gràcia pensar que el meu nom té, primerament un significat en grec que
potser s'escauria amb la meva personalitat, sobretot per enèrgic, i que després
el Sant que ha acabat donant sentit al meu nom en català era un religiós que es
dedicava a convertir persones al cristianisme, justament quan jo em considero
bastant ateu i crec més en les persones que en Déu. A més, si el nom va arribar
a Catalunya va ser perquè "segons
una llegenda, sense cap fonament històric, mentre Andèol predicava a la
Gàl·lia, va començar la persecució als cristians i el missioner va fugir-ne: va
travessar els Pirineus i es va refugiar a la vall d'Aguja (Alta Garrotxa).
S'hi dedicà, retirat del món, a fer penitència i pregària, fins que uns bous
que pasturaven van trobar-lo. Andeol va entendre llavors que Déu el cridava al
seu ministeri i va deixar la vall, tornant al Vivarès, on havia predicat, on
fou capturat i mort.
empre havia pensat que Aniol era un nom català català,
d'origen, de la Garrotxa, però després de fer aquesta activitat he descobert
que no és ben bé així.
Al lloc on havia estat ermita es va aixecar l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, que esdevingué lloc de
pelegrinatge."
Més enllà del significat, de la història, del que em
quedo del meu nom és l'orgull que em produeix dir-me així, ser l'Aniol.
D'Aniols n'hi ha ben pocs (tot i que cada vegada més) i això em fa sentir
especial. Al llarg de la meva vida sempre he sigut L'ANIOL, i no n'hi havien
més. Era jo. Sóc jo. A més m'agrada moltíssim la sonoritat del nom. La trobo
dolça, melòdica, especial... I ja per acabar em vull referir al que jo em
pensava que era l'origen del meu nom, a la comarca de la Garrotxa. Allà s'hi
troba Sant Aniol de Finestres i Sant
Aniol d'Aguja, un indret preciós, ple d'aigua, de gorgs i salts. Hi he estat un
parell de vegades i és un indret perfecte per guardar el meu nom.
En definitiva, m'encanta dir-me Aniol!
(La informació entre cometes està extreta de la wikipedia
http://ca.wikipedia.org/wiki/And%C3%A8ol_del_Vivar%C3%A8s)
Per escriure aquest text en italià he fet servir, bàsicament, paraules i frases que em sonaven i internet. He buscat algunes paraules concretes, o expressions, en diferents traductors online, com el del google, el del Mundo o el del Pais. He trobat molt divertida l'experiència així com molt enriquidora. Algunes paraules en italià que havia escoltat i m'imaginava que s'escrivien d'una manera concreta he descobert que s'ecriuen diferent. Tot i així hi ha paraules que no les he buscat, perquè també volia que el text fos intuitiu.
En definitiva, m'ho he passat molt bé escrivint el text en italià i només puc dir: Gràcies a les llengües!
