APRENDRE A ESCRIURE: UNA EXPERIÈNCIA COMPARTIDA

El record més fresc que tinc del meu aprenentatge de l'escriptura és de P5, quan vam aprendre les lletres de l'abecedari. Recordo que la mestra ens va muntar un moral amb totes les lletres i les ubicava en diferents paraules. Les anàvem pronunciant, una a una, dia a dia. Era un aprenentatge per tota la classe en general, però també ho treballàvem individualment. El dia que érem capaços de dir totes les lletres de l'abecedari seguides, la mestra ens portava a fora el pati i, amb una petita moto de joguina, ens hi feia donar una volta mentre tothom animava. 

En tinc un bon record de tot allò. Recordo que la moto ens motivava molt per seguir aprenent. Recordo que l'ambient de la classe era el d'una classe amb ganes d'aprendre.

Però jo no ho faria així. Penso que la major motivació que podem encomanar als nostres futurs alumnes és el gust d'aprendre. Aprendre ha de ser un plaer no imposat. Hem de trobar les motivacions de cada alumne i encaminar-les cap al plaer d'aprendre.

Dit això, no recordo en quin moment, ni com, vaig esdevenir un escriptor competent. Suposo que deu ser el fruit dels anys. Ho sóc, evidentment, en català i castellà, però penso que, en certa manera, també en anglès. En anglès ho sóc, no pas gràcies a l'escola, sinó per la formació que he tingut fora d'ella, en acadèmies. Penso que aprendre llengües és ric en tots els sentits. Les llengües tenen relació entre elles. La principal relació que tenen és el seu objectiu, comunicar. Així doncs, aprendre a comunicar en diferents idiomes no és excloent, és a dir, una cosa no treu l'altra. Prestar atenció a diferents idiomes crec que no fa que en descuidis un més que l'altre. Cada un té les seves estructures particulars i identificables.

Penso que a l'escola s'hauria d'apostar per ensenyar, com a mínim, 3 llengües des de ben petits, malgrat que el català sigui la llengua principal, la vehicular. Crec que és bo que una llengua sigui la referència, però que no absorbeixi tot el protagonisme.

En aquest sentit penso que seria molt interessant que des de ben petits, les escoles catalanes promocionessin programes d'intercanvi d'experiències amb escoles d'altres països. Per exemple, contactar amb escoles del Regne Unit o de països on la primera llengua sigui l'anglès, així com amb escoles de països castellanoparlants i intercanviar cartes, activitats, etc. Amb les tecnologies d'avui en dia seria molt fàcil arribar on sigui i tenir una interacció pràcticament directa. Conèixer altres realitats, altres nens i nenes, intercanviar experiències d'aprenentatge i de la vida quotidiana quan s'està iniciant als alumnes en l'escriptura podria ser molt interessant.

La millor manera d'aprendre sempre és compartida.