REFLEXIÓ 

Quan torno a pensar i recordar el meu aprenentatge de la lecto-escriptura a l'etapa d'educació primària em tornen a venir els mateixos records que vaig citar a la primera entrada del blog, i un altre que també explicaré. Els dos records que tinc, ara que he realitzat l'assignatura de "Llengües i aprenentatge" a la UAB, puc considerar que, almenys aquests dos records que tinc, fan referència a un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la memorística. Aprendre l'abecedari a partir de la repetició i amb una meta com és un premi (donar voltes al pati amb una moto petita), o bé reproduir els nostres coneixement ortogràfics a través d'un gran dictat de 100 paraules, plantejat com un concurs, pel qual representa que ens havíem de motivar (i en el meu cas va ser així). Clar que he dir que l'activitat d'aprenentatge de l'abecedari va ser a P5, i encara em queda més lluny, però sí que recordo amb força lucidesa com em sentia. Aprendre era un repte, no per l'aprenentatge mateix, sinó perquè competíem entre nosaltres (sanament) per tal d'aconseguir dir tot l'abecedari sencer i que ens portessin a donar una volta al pati amb la moto. Però suposo que, tot i que induït, aprendre també es va convertir en un plaer. És a dir, van ser dues activitats amb un rerefons motivacional molt important però crec que força descontextualitzades.

M'agradaria explicar també una altra activitat que vam fer a 5è de primària per treballar algunes normes ortogràfiques com per exemple el "quan" i el "quant". Primer el mestre en una sessió ens va explicar algunes normes ortogràfiques i ens va proposar que treballéssim alguna d'aquestes normes a través d'un dibuix, i que busquéssim algun model a seguir per recordar-ho per sempre. Així doncs, un alumne, l'Albert, va fer una comparació del "quant" amb un rellotge indicant que sempre expressava quanTitat, i ja se m'ha quedat per sempre. I ho recordo perquè vaig aprendre-ho lligant dues assignatures, dos àmbits de la vida. La llengua i l'art.

Trobo que és molt interessant treballar a l'escola transversalment, enriquir-nos de totes les facetes del món, ja que es complementen les unes a les altres. També penso que és a través de la creativitat quan tot flueix més, de manera que és més fàcil aprendre i que aquest aprenentatge es quedi.

Em reitero pel que fa a la primera entrada del blog pel que fa a l'aprenentatge de diverses llengües alhora i la meva competència com a escriptor:

Sóc un  escriptor competent. Suposo que deu ser el fruit dels anys. Ho sóc, evidentment, en català i castellà, però penso que, en certa manera, també en anglès. En anglès ho sóc, no pas gràcies a l'escola, sinó per la formació que he tingut fora d'ella, en acadèmies. Penso que aprendre llengües és ric en tots els sentits. Les llengües tenen relació entre elles. La principal relació que tenen és el seu objectiu, comunicar. Així doncs, aprendre a comunicar en diferents idiomes no és excloent, és a dir, una cosa no treu l'altra. Prestar atenció a diferents idiomes crec que no fa que en descuidis un més que l'altre. Cada un té les seves estructures particulars i identificables.

Penso que a l'escola s'hauria d'apostar per ensenyar, com a mínim, 3 llengües des de ben petits, malgrat que el català sigui la llengua principal, la vehicular. Crec que és bo que una llengua sigui la referència, però que no absorbeixi tot el protagonisme.

En aquest sentit penso que seria molt interessant que des de ben petits, les escoles catalanes promocionessin programes d'intercanvi d'experiències amb escoles d'altres països. Per exemple, contactar amb escoles del Regne Unit o de països on la primera llengua sigui l'anglès, així com amb escoles de països castellanoparlants i intercanviar cartes, activitats, etc. Amb les tecnologies d'avui en dia seria molt fàcil arribar on sigui i tenir una interacció pràcticament directa. Conèixer altres realitats, altres nens i nenes, intercanviar experiències d'aprenentatge i de la vida quotidiana quan s'està iniciant als alumnes en l'escriptura podria ser molt interessant.

La millor manera d'aprendre sempre és compartida.

APRENDRE A ESCRIURE: UNA EXPERIÈNCIA COMPARTIDA

El record més fresc que tinc del meu aprenentatge de l'escriptura és de P5, quan vam aprendre les lletres de l'abecedari. Recordo que la mestra ens va muntar un moral amb totes les lletres i les ubicava en diferents paraules. Les anàvem pronunciant, una a una, dia a dia. Era un aprenentatge per tota la classe en general, però també ho treballàvem individualment. El dia que érem capaços de dir totes les lletres de l'abecedari seguides, la mestra ens portava a fora el pati i, amb una petita moto de joguina, ens hi feia donar una volta mentre tothom animava. 

En tinc un bon record de tot allò. Recordo que la moto ens motivava molt per seguir aprenent. Recordo que l'ambient de la classe era el d'una classe amb ganes d'aprendre.

Però jo no ho faria així. Penso que la major motivació que podem encomanar als nostres futurs alumnes és el gust d'aprendre. Aprendre ha de ser un plaer no imposat. Hem de trobar les motivacions de cada alumne i encaminar-les cap al plaer d'aprendre.

Dit això, no recordo en quin moment, ni com, vaig esdevenir un escriptor competent. Suposo que deu ser el fruit dels anys. Ho sóc, evidentment, en català i castellà, però penso que, en certa manera, també en anglès. En anglès ho sóc, no pas gràcies a l'escola, sinó per la formació que he tingut fora d'ella, en acadèmies. Penso que aprendre llengües és ric en tots els sentits. Les llengües tenen relació entre elles. La principal relació que tenen és el seu objectiu, comunicar. Així doncs, aprendre a comunicar en diferents idiomes no és excloent, és a dir, una cosa no treu l'altra. Prestar atenció a diferents idiomes crec que no fa que en descuidis un més que l'altre. Cada un té les seves estructures particulars i identificables.

Penso que a l'escola s'hauria d'apostar per ensenyar, com a mínim, 3 llengües des de ben petits, malgrat que el català sigui la llengua principal, la vehicular. Crec que és bo que una llengua sigui la referència, però que no absorbeixi tot el protagonisme.

En aquest sentit penso que seria molt interessant que des de ben petits, les escoles catalanes promocionessin programes d'intercanvi d'experiències amb escoles d'altres països. Per exemple, contactar amb escoles del Regne Unit o de països on la primera llengua sigui l'anglès, així com amb escoles de països castellanoparlants i intercanviar cartes, activitats, etc. Amb les tecnologies d'avui en dia seria molt fàcil arribar on sigui i tenir una interacció pràcticament directa. Conèixer altres realitats, altres nens i nenes, intercanviar experiències d'aprenentatge i de la vida quotidiana quan s'està iniciant als alumnes en l'escriptura podria ser molt interessant.

La millor manera d'aprendre sempre és compartida.